El somriure d'una vida passada.

Possiblement o fins i tot hauria de posar un text trist. Bé, des de la perspectiva de qui ho mire. Aquesta nit t'escric no sols per enyorar-te com moltes vegades ho he fet, avui t'escric d'una forma més personal, més comprensiva i madura. Avui he crescut un poc més com a persona i tot gràcies a tu.

Des de que et vas anar la vida poc a poc m'ha fet comprendre que tots marxem, la gent es va de la nostra vida i nosaltres hem de viure-la, seguir cap a endavant, perquè en cara que tots els del meu voltant s'hagin anat sempre quedaré jo, i mentre jo quede hi haurà una vida per viure.

Gràcies per fer-me comprendre açò, gràcies per fer-me un poc més forta, per saber que sóc capaç de viure una nova vida, gràcies per ser qui has sigut, gràcies per fer-me feliç en cara que no estiguis ací. Gràcies per haver sigut la dona forta qua has sigut, per construir una familia. Gràcies perquè avui pugui estar agraïda i orgullosa d'haver sigut la teua filla i d'haver tingut la mare que vaig tenir. Gràcies.

Ka.