miércoles, 27 de octubre de 2010

LLuna.


Deessa de les carícies, ara qui m'acaronarà?
Deessa de la bondat, a qui acudiré quan necessite plorar?

Deessa, has viscut amb la dignitat ben alta, pots estar orgullosa de ser qui vas ser.
T'estranye cada nit des que et vas acomiadar, i tres de cada cinc nits plou. Tot perquè la lluna no vol eixir.

Deessa de les mil llunes, des de aleshores la lluna brilla més.


Ka.

No hay comentarios: